La casa que Dani de la Orden va fer esclatar en flames no se situa a Cadaqués ni té una sola planta, tal com ens vavoler fer creure quan es va estrenar el seublockbusteraquest estiu. La segona residència de la família encapçalada per la Montse (Emma Vilarasau) és una mostra de l'arquitectura experimental que es va desenvolupar a la Catalunya dels anys 60 i que entranya unes característiques úniques, tant per la seva forma com per la història que hi ha darrere. Es tracta la Casa Rovira, un edifici que va ser ideat pelbarceloní JosepAntoniCoderch i enllestit el 1967. L'arquitecte i divulgador Pau M. Just explica per què aquesta obra esdevé un referent per entendre com era la burgesia catalana d'aquella època, així com la manera que es dissenyaven les seves residències perquè estiguessin ben a prop del mar i complissin amb els seus requisits.
La Casa (Rovira, de Coderch) en flames. pic.twitter.com/DVhEWhOC44
— Pau M Just (@paumjust) July 16, 2024See AlsoDiez películas para refugiarse del frío y la lluvia: ¡Sofá y manta en RTVE Play!Estamos en La habitación de al lado (sin saber de qué lado de la puerta)Felipe Otaño y Rafael Federman comparten con México el poderoso mensaje de ‘La sociedad de la nieve’La sociedad de la nieve, La película de Netflix que hace alusión a Curicó
On és, la Casa Rovira?
El disseny de Coderch es troba al capdamunt d'un turó del litoral maresmenc. Més concretament, aquesta mansió blanca i extensa se situa a Canet de Mar, a 40metres sobre el mar i a una distància de 90 quilòmetres de Cadaqués.
Tot i que l'estil de la casa és similar al deproduccions anteriors, la Casa Rovira va suposar per a Josep Antoni Coderchun canvi destacable pel que fa a la ubicació. Va ser el primer edifici que orientava al mar, en aquest cas, perquè els residents poguessin trobar la platja de Canet de Mar a la seva esquerra i quan voltessin el cap al sentit contrari, contemplessin la platja del Cavaió i el barri marítim la Roca de la Catel.
Tot i que a la pel·lícula s'intueix que la casa està aïllada de la resta de la població, la Casa Rovira està totalment comunicada amb el municipi i és a prop del centre. El número 5 delcarrer de Sant Quirze Planet és a deu minuts de l'ajuntament de Canet de Mar i de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau. De la platja, només a cinc minuts caminant.
Josep Antoni Coderch, l'arquitecte innovador i polèmic
La Casa Rovira és l'enèsim habitatge projectat per Josep Antoni Coderch, un arquitecte que va propulsar un nou corrent estètic basat en figures minimalistes, rectes i diàfanes. Quan estudiava la carrera va ser alumne del modernista Josep Maria Jujol i es va influenciar per la idea d'"arquitectura mediterrània" i la va lligar amb els nous estils sobris i contemporanis d'Europa.
Amb aquesta combinació Coderch va ser instantàniament reconegut internacionalment durant la seva trajectòria professional i va participar en grans fòrums com el Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna, així com el Team 10, la get setd'arquitectes que encapçalaven el moviment modern dels anys 50 i 60. Va ser l'ideòleg, també, de construccions tan emblemàtiques com l'edifici dels Habitatges Barceloneta (passeig de Joan de Borbó, 43) i les Torres La Caixa (Avinguda de la Diagonal).
En la seva vida personal, Coderch va néixer dins de la família Sentmenat, una de les més opulentes de Barcelona i que, a més, ostentaun títol nobiliari. Mentre era a la universitat va esclatar la Guerra Civil i va servir a les tropes franquistes. Malgrat donar suport físicament i ideològicament al feixisme, Coderch mai va ser un dels arquitectes del nou règim i es va mantenir al marge de la dictadura. A la transició cap a la democràcia no va ser ben vist i, en paraules del també arquitecte Òscar Tusquets, "va ser inexplicable i incòmode per a la inteligentziaprogressista". L'autor de la Casa Rovira va morir a l'Espolla el 1984 després de ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Una casa moderna i pensada pels burgesos
Als anys 50 i 60, Coderch dedicava gran part dela seva producció al disseny de cases unifamiliars (pertanyents, en ser acabades, a famílies adinerades). Després de fer realitat la Casa Ugalde (Caldes d'Estrac), l'arquitecte va tornar a utilitzar la mateixa estructura i estil per a la residència de Canet de Mar, que va ser encarregada per dos germans que volien allotjar les seves respectives famílies. D'aquesta manera, la Casa Rovira es compon per dos pisos, un a sobre de l'altre, que emulen unes escales que condueixen cap al mar. AixíCoderch va aconseguir que la residència s'adaptés a la topografia del terreny i, a més, separa la casa en dues parts.
L'habitatge compleix amb unes comoditats que s'acosten més a l'estètica que a la practicitat. Un exemple és la ubicació de la llar de foc, que es col·loca estratègicament al costat d'un finestral perquè els residents poguéssin veure les flames i el mar alhora. Les habitacions i les sales, que es distribueixen d'una manera desencaixada, també estan separades per a acollir les famílies i, d'altra banda, el servei.Coderch dedica més espai al vidre i treu algunes persianes per permetre el gaudi de les vistes des de diferents estances de la residència. Si bé la casa es projecta de cara al mar, l'entrada del carrer és totalment opaca (sense tanques i enganxada a la via)i utilitza un estil discret.
L'estructura minimalista, desencaixada i recta que es distribueix al llarg de 515 metres quadrats ha estat triada per un altredirector abans que Dani de la Orden triés aquest emplaçament. L'any 2010 s'hi van rodar algunes escenes d'A tres metros sobre el cielo, de la mà de Fernando González Molina (El Guardián invisible,Palmeras en la nieve) i interpretada per Mario Casas. Un edifici que, tot i que compleixi un estil sobri i aparentment pla, simbolitzala privacitat que les famílies adinerades buscaven per les seves segones residències, però sense renunciar als seus gustos i capritxos particulars.
